El cadàver d’una dona apareix en un llac de localitat de Skövde. Tres dones, dues periodistes locals, Ing-Marie Andersson i Julia Almliden, i l’agent de policia Anna Eiler investigaran el cas. Les tres amaguen alguna cosa, però només una d’elles és capaç de preparar a sang freda un crim encara més atroç que el que pretén resoldre. No podràs deixar de llegir fins que esbrinis quina de les tres està planificant la mort de la persona que ha convertit la seva vida en un infern, el seu pare.

Un escriptor famós descobreix que el llibre més venut del dia de Sant Jordi és la seva autobiografia. Però ell no l’ha escrit, tot i que el seu nom apareix a la coberta. Qui l’ha suplantat? Per què? I què hi diu? Quins secrets revelarà? Jordi Cabré ens proposa un joc de miralls que enfronta un escriptor d’èxit amb una vida personal anodina amb el seu reflex: algú capaç de saltar-se les normes, de seduir el perill, de córrer riscos per trobar-se a si mateix. Un camí que transita entre Barcelona i Cadaqués i que li pot costar la vida.

Un home somnia que viola i mata una joveneta que treballa amb ell. L’endemà resulta que la noia ha estat efectivament violada i assassinada, i la policia l’empresona. Un home qualsevol rumia a la presó el seu destí.

L’escena d’un infant amarat de cap a peus que, embadocat, bevia a galet aigua de pluja en el passeig de Vara de Rey, d’Eivissa, una tarda de diumenge de Pasqua fa ja una vintena d’anys, no ha deixat de perseguir en Joan: està obsessionat amb aquell menut, que ja deu ser tot un home. Ni la feina, ni els amics, ni les aficions, ni la relació amb la Susann, ni el temps que tot ho esborra, no han aconseguit que aquest record li fugi del cap i el deixi en pau. Sent una imperiosa necessitat de trobar aquest jove, com si d’això en depengués fins i tot la seva salut, i en desconeix el motiu. La inquietud ha tornat dèria que el turmenta, alhora que l’estimula, però no sap per on para, ni com esbrinar-ho. La seva recerca a cegues el farà sortir de la monotonia i la mediocritat en les quals es troba sumit. L’amo del negoci on treballa, d’estranya personalitat, i la seva filla Maria, a qui coneixerà en luctuosa circumstància; el misteriós Lluis, que el fa anar de corcoll amb els seus silencis i que deu tenir l’edat d’aquell qui cerca; En Felip, un enigmàtic home que viu a Bèlgica, propietari d’una finca a Eivissa ocupada per uns hippies; i n’Antònia, la dona que fa temps que li agrada… són els protagonistes dels esdeveniments que li faran veure la vida amb altres ulls, malgrat el sorprenent desenllaç que l’espera… Diuen que qui busca troba, però allò que trobem no sol ser el que buscàvem…

A El tremolor de l’engany, Howard Ingham és un escriptor americà que es trasllada a Tunísia per escriure-hi el seu primer guió cinematogràfic. S’hi ha de trobar amb el director de la pel·lícula. Però aquest no hi arribarà mai: s’acaba de suïcidar en circumstàncies molt estranyes, que impliquen la promesa d’Ingham, Ina. Quan li arriba la notícia, Ingham ja està aposentat a Hammamet, al costat del mar; hi ha conegut una gent curiosa, escriu i hi duu una vida vagarosa. Té un estrany incident amb un àrab, que mai no aclarirà, i el seu festeig farà crisi. Tunísia és l’autèntica protagonista d’aquesta novel·la, història d’un parèntesi en la vida d’un home, i potser la clau per entendre’n alguns interrogants. Per què Ingham no acaba de marxar-ne? I, realment, què hi fan uns solitaris com Adams i Jensen? Però la resposta no és en l’acció sinó en el fons de cadascú.

«Ei! Quina idea que he tingut! Podríem assassinar-los tots dos i beneficiar-nos-en. Jo mataré la teva esposa i tu mataràs el meu pare! Ens hem trobat en aquest tren i ningú no sap que ens coneixem! La coartada de cada un de nosaltres és perfecta. Te n’adones?». Des d’aquest moment i sense ser-ne conscient, Guy Haines ha contret amb Charles Bruno un deute que el convertirà en l’assassí d’un desconegut. La meticulosa preparació del crim esdevindrà un inquietant malson d’inevitables conseqüències. Som davant d’una autora que, com va dir Graham Greene, «ha creat un món propi —un món claustrofòbic i irracional— en el qual cada cop que hi entrem ho fem amb la sensació de jugar-nos-hi la pell». Aquesta novel·la, sense cap mena de dubte la millor de Patricia Highsmith, s’ha convertit també en un clàssic del cinema en la coneguda versió d’Alfred Hitchcock.

La Faye, decidida i intel·ligent, va renunciar als seus somnis per ajudar en Jack a triomfar en els negocis. Ara ho té tot, en aparença: un marit atractiu, una filla que s’estima de cor i un apartament luxós al barri més exclusiu d’Estocolm. Però en aquesta nova vida se sent presonera dins d’una gàbia d’or i mataria qui fos per mantenir ocults els secrets inconfessables de joventut. La traïció d’en Jack ensorrarà definitivament el seu fràgil equilibri. La Faye haurà de renéixer amb les armes del seu passat. Farà saber al món de què és capaç i planificarà la manera més cruel possible de venjar-se del seu marit. Per primera vegada, Camilla Läckberg fa un parèntesi en la sèrie d’èxit dels crims de Fjällbacka per explorar la mentida i la perversitat en l’alta societat. Un thriller absorbent sobre l’èxit i l’engany que ens demostrarà que l’ambició de la protagonista no té límits quan agafa les regnes del seu propi destí.

«Era un matí d’hivern. El vent de garbí mossegava la terra i omplia el paisatge de pols. Aquell dia Helena aconseguí escapar-se del forat en què havia viscut segrestada». Helena viu raptada dels dotze als dinou anys. El seu captiveri transcorre en una cambra subterrània de la casa d’una finca als afores de Palma. El seu segrestador és Johann, d’una quarantena d’anys, determinat a convertir una nena gairebé adolescent en una dona al seu gust. De la desesperació inicial, la noia passa a experimentar una ambivalència cap a ell. «Em feia por, i ràbia, i pena… Era tendre i cruel», diu després de la seva fugida.

A Mister Chase, podeu sortir, els personatges han abandonat el món i arriben al nou àmbit, cadascun pel seu compte, sabent que són morts; arriben a una mena d’hotel, que té una sola porta d’entrada i dues de sortida; i mentre els personatges menen la seva investigació intentant entendre el sentit d’aquell àmbit, per què hi són i on aniran, i se’l comencen a fer seu i temen la sortida, Pedrolo ens mena a fer una reflexió paral·lela sobre la nostra apropiació del nostre àmbit, que potser no n’hi ha per tant però hi som i no n’hi ha d’altre, abans d’acarar-nos a la incògnita del gran buit.

Un grup de malfactors, fugitius de la ciutat on acaben de cometre un robatori amb homicidi, sofreixen un greu i espectacular accident que els immobilitza entre les deixalles del vehicle destrossat: a partir d’aquesta situació existencial, l’autor construeix una fabulació inquietant que té l’amenitat i el dinamisme d’una novel·la negra i la densitat d’un estudi psicològic.

A Basat en una història real, Premi Renaudot i Premi Goncourt des Lycéens, Delphine de Vigan s’aventura en un thriller psicològic, protagonitzat per dues dones, tot fent d’equilibrista per la fina línia que separa la realitat de la ficció. La narradora és una novel·lista anomenada Delphine de Vigan. L’èxit del seu llibre anterior, una obra autobiogràfica sobre la seva mare, l’ha immers en un estat de dubtes i d’inseguretat que li impedeix escriure una sola línia. Una tarda, la novel·lista es troba amb una dona inquietant que treballa de negre, escrivint biografies de personatges cèlebres. Mentre que Delphine rep cartes anònimes amenaçadores, L. desenvolupa una relació obsessiva amb l’escriptora. A mesura que avancem, la tensió s’intensifica fins a un maquiavel·lisme psicològic digne de Stephen King. Després de l’èxit de Res no s’oposa a la nit, Delphine de Vigan torna amb un llibre pertorbador i d’una intel·ligència formidable; una esplèndida immersió en el cor d’una època, l’actual, fascinada per la Veritat i la Realitat.